Aprenent a fer infografies
La intenció d’aquest post és compartir els aprenentatges del curs La Infografia: entre l’art i el periodisme, de Jaime Serra a Domêstika. Un curs ple de reflexions per a que l’anàlisi de dades sigui més visual.
Tant de bo aquest post et motivi a fer-lo. I si ja l’has fet, t’animi a compartir el que has après. Comparteixo aquí el que he après i els exercicis que vaig fer.
El curs aporta teoria amb els vídeos i una bona quantitat de referències a articles, llibres i audiovisuals. Però el més important és el repte que planteja amb els exercicis per vèncer la paràlisi per no saber. Perquè com millor s’aprèn és amb la pràctica. Perquè s’aprèn a fer infografies fent-les, amb el que tens, amb el que saps, amb el que ets.
Així que el primer exercici consisteix en respondre a la pregunta Qui sóc? amb una frase que et representi evitant explicar a què et dediques (malgrat fas segons ets, no -només- ets el que fas).
Entrem en matèria: L’estètica com a ètica, com una manera de veure el món, pensar una realitat concreta i representar-la buscant la imatge, la plàstica, la textura, la paleta cromàtica. Explicar una història amb els mínims elements possibles. El que no suma, resta.
I l’exercici consisteix en Visualitzar una porció de la teva vida quotidiana amb un clàssic model de representació estadística. Bona part de la meva vida quotidiana gira entorn de Visirius, i un dels meus grans reptes és treballar la presència virtual amb aquesta web escrivint posts com el que estàs llegint. Vaig voler representar quin efecte han tingut els posts en les visites per demostrar la importància de comunicar.
A la lliçó “Construint veritats amb dades” planteja Fer un gràfic sobre la teva felicitat. Com representar quelcom tan intangible? Quina importància té la veracitat? Quins exercicis són intemporals i quins representen un moment determinat? Jo em vaig preguntar: la meva felicitat més propera podria ser el dia promig que contingui un poc de tot el que he fet i sentit en una setmana? I vaig representar la meva vida just en la setmana que estava fent el curs. Real Time. Creacció.
Set dies després de pintar un quadradet per cada hora viscuda segons la dedicació (colors) i l’estat d’ànim (cap amunt o cap avall de l’eix) vaig descobrir que el dia promig és una muntanya russa emocional i un no parar d’activitats que més que felicitat evoca ansietat només de pensar-hi. El meu dia promig no s’assembla a cap dels dies viscuts; el promig, com tants cops passa en estadística social, ens orienta però no representa res ni ningú. És tan objectiu que perd tota subjectivitat, que és el que ens fa ser persones reals. La felicitat és que els dies siguin diferents.
I així arribem al Projectr final on dóna llibertat total i ens anima a fer-lo pensar, al mestre!
Ens recomana l’avorriment com una gran font d’inspiració creativa i anima a dibuixar a mà el que t’imaginis abans d’editar-ho a l’ordinador: perquè si no ho pots dibuixar, no ho has entès. I a mi em va inspirar la natura, el seu creixement lent ple de fulles i flors fins a donar fruits. Vaig voler treballar amb dades recollides de l’acció comercial de Visirius per visualitzar la tremenda dedicació que suposa vendre cada projecte.
[/av_one_full]
Perquè vull vendre els meus serveis professionals com qui cultiva les llavors per a que germinin i donin fruit. Perquè vull fer créixer aquest projecte i, amb ell, créixer jo. Gràcies, Jaime, per aquest curs en el que desenvolupar el pensament visual …i el pensament en general…
Deixa una resposta
Vols unir-te a la conversa?No dubtis a contribuir!