Visualitzar per Visibilitzar

Comencem aquest nou curs amb el llistó molt alt: participem al #Visualizar17 amb un projecte sobre #Migracions.

Serà la 7ª edició d’una trobada de 2 setmanes a MediaLab-Prado a Madrid, que es defineix com “un procés d’investigació obert i participatiu entorn la teoria, les eines i les estratègies de visualització de la informació”.

El projecte presentat juntament amb Ferran Morales i Ignasi Alcalde sorgeix d’una dada sobre la no-presència, un recompte de l’absència: 10.000 menors refugiats/-des de la guerra de Síria han desaparegut.

Volem donar veu als milers de menors, amb família o sense, que fugen de l’horror de la massacre i es troben amb una Europa que tanca les fronteres i els condemna per un crim que no han comès.

Malgrat la nostra aportació sigui minúscula, volem aprofitar aquesta oportunitat per cridar, si, cridar, ben fort i clar: NO A LA GUERRA! PAU A SÍRIA I A TOT ARREU, PER A QUE NENS I NENES PUGUIN SOMNIAR QUE FAN REALITAT ELS SEUS SOMNIS.

Quan ens van comunicar que el projecte seria un dels 8 escollits per a ser desenvolupats durant la trobada, a més a més de saltar d’alegria, ens vam impregnar de les innumerables fonts d’informació que anàvem trobant: Unicef, CEAR, Proactiva Open Arms, informes com “Heridas Invisibles” de Save the Children, vídeos com el viatge cap a Lesbos dels que aconsegueixen fugir del terror, llibres amb testimonis esfereïdors com “La niña a las puertas del infierno” d’Óscar Mijallo i “Siria, el país de las almas rotas” de Mónica G. Prieto y Javier Espinosa, fins i tot vam llegir la Guía del Trotamundos per entendre com era aquest país mil·lenari que ja mai més tornarà a ser com abans.

Amb la sang glaçada ens preguntàvem: com podem visualitzar la infància arrossegada per la destrucció d’una guerra?

Gràcies a la insistència de l’Ignasi i al llibre “Storytelling with Data” de Cole Nussbaumer vam entendre que havíem de construir una història amb les dades que anavem recollint. I vam anar tramant la historia de Zainab, una nena que amb 11 anys només té memòria de la guerra i les seves conseqüències; i amb ella, el seu cosí Ahmed que es va quedar a la Alepo sitiada, i el seu veí Ra’ed de qui no sap res des de fa molt temps, i la seva nova amiga Rihad que ha conegut al camp de refugiats i no sap fins quan podran estar juntes…

No volem tractar a les persones com a números. Volem tractar els números com a persones.

Ens queda molta feina a fer, i la farem amb l’ajuda de l’equip de mentoria i col·laboracions que ens trobarem aquest setembre, i amb totes les nostres ganes d’aportar i aprendre. Sobretot, aprendre…