Dos anys després d’estar treballant gairebé sense parar, arriba el moment en que la vida et demana parar. Parar per a repensar. Repensar per a resistir.

I una estrella m’ha guiat per a que el procés de repensar no sigui erràtic. Un exercici per a construir un pla d’acció sense -tornar a- caure en l’error de creure que l’energia és il·limitada. Perquè no ho és.

Per a fer es necessita un paper, un llapis, concentració i sinceritat. Som-hi.

Dibuixa al mig del paper una estrella de cinc puntes.

La tens? Comença pensant què estàs fent que està funcionant, que t’està anant bé, que t’ajuda a aconseguir el que vols. Tenir clar què vols sembla una obvietat i no ho és. I sovint oblidem visibilitzar el que hem aconseguit i volem mantenir. Quan ho tinguis identificat ho escrius a la punta de dalt de l’estrella.

Jo vull seguir sent freelance. Vull seguir creixent com a sociòloga, investigadora, formadora, consultora i analista de dades. M’apassiona (amb les dificultats que implica).

Anem cap a la punta de la dreta de l’estrella. Què has començat a fer però te n’adones que li has de dedicar més energia? Potser has començat alguna cosa i l’has abandonada per falta de temps i sents la necessitat de reprendre-la; has llençat la tovallola massa d’hora i demana persistència; o potser has pretès recollir els fruits quan encara no eren madurs i necessiten més atencions.

Jo vaig descuidar la web perquè dedicava tot el temps a producció. I aquí em tens, més de dos anys després de l’últim post publicat. No he de començar de zero, simplement vaig reconèixer la importància de dedicar-li més temps arrel que una persona em preguntés: “has abandonat el teu projecte? Fa temps que no escrius a la web de Visirius.” Les alarmes de la vida apareixen quan menys t’ho esperes. I se’ls hi ha de fer cas.

Aquí comença la utilitat de l’estrella per equilibrar l’energia del teu pla d’acció.

Si has decidit a què li vols dedicar més energia, hauràs de decidir a què li dedicaràs menys energia, sense deixar de fer-ho.

Perquè cal recordar (perquè ens n’oblidem massa ràpid) que l’energia i el temps són recursos molt limitats. Segur que identifiques alguna acció que no cal fer tan sovint (mirar el mòbil?) o que pots limitar-ne el temps (una alarma de temps màxim quan entres a Instagram si ja saps que t’engull? I qui diu Instagram, diu qualsevol web perfectament dissenyada per a retenir tota la teva atenció i fer-te perdre la noció del temps).

Jo he desactivat les notificacions de Whatsapp: ni les sento ni les veig. I quina diferència! Era un lladre de la meva concentració i no me n’adonava! Al principi em va assaltar la por: i si algú m’ha de dir algo urgent? I resulta que qui necessita resposta urgent, truca. I resulta que rebo el triple de missatges que de trucades. Ara quan entro ho faig ben disposada a llegir, a escoltar, respondre, gestionar, riure… havent protegit la concentració.

I què passa amb les puntes de baix de l’estrella? Va dir No-sé-qui: “si vols resultats diferents, no facis sempre el mateix”.

Quan repensem apareixen els errors que hem comès, el que no ha funcionat, el que no és sostenible, el que s’ha de canviar.

I canviar significa incorporar algo nou i eliminar algo que ja ha complert la seva funció.

Així que a la punta de baix a la dreta de l’estrella anota: què és el que no has fet mai abans i et pot ajudar a aconseguir el que desitges?

Pots recuperar aquella llarga llista de propòsits d’any nou que vas escriure o els hi pots preguntar a les teves ganes a veure què et diuen: elles sempre tenen idees guapes que potser has fet callar amb els no-tinc-temps.

Jo he començat a aprendre lettering per a fer els meus esquemes d’anàlisi. I resulta que m’ajuden a concentrar-me profundament en un tres i no res; que escriure a mà i dibuixar amb colors connecta els dos hemisferis del cervell (l’analític i el creatiu) i emergeixen idees potents; i que si els passo a net  -supero la vergonya- i els entrego a les persones del projecte, em diuen que a elles també les motiva a pensar. A repensar.

I arribem al final de l’exercici equilibrant l’estrella amb la pregunta que et deus imaginar: què necessites deixar enrere?

Hi ha tasques que fa un temps eren necessàries i ja no ho són perquè la teva realitat ha canviat. Hàbits que es mantenen per costum i que ens perjudiquen. Creences de les quals ens n’hem de desprendre perquè ens retenen més que no pas empenye’ns cap endavant.

Jo he deixat de pensar que no puc parar. Prou.

I fins aquí l’exercici de l’estrella per a construir un pla d’acció. Si no el coneixies espero que t’hagi motivat a fer-lo. És senzill, útil, potent i efectiu. Tant de bo t’ajudi com m’ha ajudat a mi.

I si et ve de gust compartir la teva estrella, envia-me-la i serà una bona sorpresa!