Comprendre i prioritzar
Capbussar-se en un llibre un diumenge a la tarda i devorar-lo. Plaer suprem.
Així em va passar amb “La Farsa de las Startups. La cara oculta del mito emprendedor” de Javier López Menacho, editat per Libros de la Catarata.
“Si este libro arroja algo de luz ante el abismo, y sirve para advertir de lo que conlleva emprender en un universo entregado a su propia farsa, habrá cumplido su propósito”.
A fe que compleix el propòsit. I amb aquest post volem contribuir al debat sobre aquesta farsa aportant el que sabem fer: l’anàlisi creant un exercici pràctic i aplicable a empreses, projectes i entitats, siguin o no siguin startups.
Tot el llibre va ple d’idees fèrtils, però el capítol 7 és clau: Per què fracassa una startup?
En ell l’autor enumera 30 motius de fracàs, que vistos així, tots de cop, aclaparen. Amb aquest llistat (i molts post-it) com a punt de partida proposem una serie de transformacions per a que aquesta informació tan valuosa, enlloc d’abatre’ns, ens ajudi a millorar. Aquest és el propòsit de l’exercici.
Estructurar la informació sempre ajuda a aclarir una problemàtica.
A partir d’aquí comença la nostra aportació, classificar els 30 motius de fracàs en 5 dimensions identificades (podrien ser-ne més o menys o d’altres, aquestes són les que ens són útils a nosaltres):
- Anàlisi del mercat
- Desenvolupament de productes i serveis
- Organització interna
- Fortalesa financera
- Estratègia
Malgrat soni a tòpic d’autoajuda, pensar en positiu ens dóna més forces que pensar en negatiu.
Així que enlloc de parlar de motius de fracàs, capgirem cada motiu i el transformem en una acció que es pugui treballar, en un objectiu a assolir. El contingut és el mateix, l’energia és la contrària.
I per donar-li encara més força hem identificat cada dimensió amb un color diferent. Els colors, aquest recurs visual tan senzill i que tant agraeix el cervell a l’hora d’analitzar.
Amb els motius de fracàs classificats en dimensions i transformats en accions, arribem a l’últim pas.
Com jugar amb aquest conjunt d’accions per a que sigui una eina útil en la diagnosis empresarial i la priorització d’objectius?
Hem creat un eix per prioritzar les accions combinant dues variables:
1) Si ho estem portant bé (o malament).
2) Si depenem d’altres persones per assolir-ho (o és un treball intern, i per tant tenim més autonomia per assolir l’objectiu).
Aquesta combinació de variables ens sembla molt útil per a prioritzar, però es podrien construir altres eixos. La potència de l’anàlisi creatiu és que mai hi ha una única manera de fer les coses. El més important és que sigui útil, que serveixi per entendre on som i per prioritzar les energies.
Ara toca mullar-se i anar col·locant les accions al llarg de l’eix:
- A l’extrem esquerre el més prioritari: el que portem malament i depenem d’altres.
- Al següent esglaó col·loquem les accions que portem malament però que depenen de nosaltres.
- Al mig de l’eix, el que no portem malament però podem millorar.
- Al següent esglaó, a la part dreta, el que portem bé i depèn de nosaltres.
- I a l’extrem dret el que portem bé i depenem d’altres persones (el més difícil que estem assolint!)
Ha canviat la sensació de l’inici, quan partíem de 30 motius de fracàs que el més probable era que ens desmoralitzessin?
Aquesta és, doncs, la nostra contribució al debat sobre la farsa de les startups: la creació d’un exercici d’anàlisi per comprendre on som, identificar les accions prioritàries, enfocar l’estratègia a mig termini, concretar on dedicar els recursos (sempre escassos) i finalment, visibilitzar tot allò que estem portant bé, per a recordar la importància de cuidar-nos celebrant les fites assolides.
Com prioritzaries aquests motius de fracàs transformats en accions, amb la teva empresa, entitat o projecte?
Si t’aclapara, no et preocupis, t’ajudem en l’anàlisi per a comprendre i prioritzar 🙂
“Si en las próximas décadas queremos generar proyectos innovadores perdurables en el tiempo, que traigan empleo de calidad y un crecimiento del tejido productivo, bien estará cambiar lo que vivimos hoy, comprender por qué suceden las cosas y trabajar para un mundo mejor”.
