Cap a on…
Com costa escriure sobre una mateixa, sobre la pròpia activitat… Llegeixo altres blogs i de tots n’aprenc, sembla tan senzill quan ho fan altres persones i qua net toca fer-ho a tu sembla que les paraules es frenin abans de sortir. I això només es resol entrant en acció amb humiltat i ganes de transmetre. Només es millora amb pràctica i persistència.
Cap a on, em pregunto…
I en preguntar-m’ho emergeix la necessitat d’expressar i transmetre les dificultats d’aquesta energia anomenada emprendre, les preguntes constants, els dubtes i les opcions que cal anar escollint. I escollir implica descartar. I descartar genera més preguntes i dubtes i opcions. Fins que arriba un moment que has de parar, respirar i confiar.
Cap a on, em pregunto…
I vull comunicar els projectes que van sorgint i com vaig aprenent les necessitats dels clients potencials a l’hora de gestionar les cent cares del marketing, de la voluntat de vendre. La primera cara és assumir com costa saber preguntar, escoltar i sintetitzar cap a on volen anar.
Cap a on, els hi pregunto…
I preguntant aquí i allà vaig creant la Xarxa Visirius, aquesta xarxa que connecta altres projectes emprenedors amb empreses amb trajectòria; aquesta xarxa que vol ser node d’altres xarxes, que vol conèixer iniciatives valentes que creuen que una altra economia és possible i que l’estan fent realitat.
I quan hi ha poques certeses i moltes intuïcions la música ens ajuda a pensar, a escriure, a respirar i confiar. I amb música tanco aquest breu escrit. Amb música i una pregunta: quina música t’acull quan et preguntes cap a on vols anar?
